Miranda de Llaberia

Ens llevem aviat pel matí i enfilem cap a colldejou. Com no, amb una marejadeta de la Mini pel camí (sempre es mareja anant en cotxe). Arribem en aquest petit poble del Baix Camp, enclavat sota els peus de la mola de Colldejou. Aparquem el cotxe i comencem la nostra ruta en direcció el coll del guix (és la mateixa direcció per anar a la hípica). Anem agafant alçada per una pista forestal i en tot moment veiem l'estació meteorològica de la Miranda alli dalt, fins que assolim el Coll del Guix (Aqui tambe podriem deixar el cotxe per si volem fer la ruta mes tranquila).

Aquí decidim seguir les marques de Gr que ens porten al camí dels revolts. Collons amb el camí dels revolts!!!curva darrere curva per un cami molt bonic que ens fa guanyar alçada ràpidament, en tot moment tenim darrere nostre la Mola de Colldejou, finalment podem arribar al Portell de Llaberia i aquí deixem el Gr que ens portaria al poblet de Llaberia.

Innovem camí intentat ressegui la "cresta" per guanyar temps i fer la ruta una mica més aventurera. La Mini és queixa, les abelles la volen matar, diu que la vull despenyar pel precipici i amb tot això és queda reflexionant sobre una pedra de que no vol seguir, llavors sí que l'hagués despenyat!paciència!al final seguim la marxa. Pero ella es segueix queixan, tinc la seva veu clavada al cervell com si fos una mosqueta d'aquelles que emprenyen tant a l'estiu (però ja estic acostumat, i si callés m'espantaria perquè voldria dir que realment s'hauria despenyat). finalment arribem a la foradada un impresionant pont de roca.

Seguim fins arribar al cim de la Miranda que no té pèrdua i esmorzem, ens trobem a 917m una mica per sota de l'altura de la Mola de Colldejou. Un cim menys per acabar de completa els 100 cims de catalunya que ja en portem uns quants (Montarto, Vallibiernas, Sant Jeroni...)

Per guanyar temps decidim baixar per la drecera d'en Ramon, un camí que tira pel dret avall. estava enfangat per la calamarçada que havia caigut dies anteriors, de pet anem a parar al coll de guix sense pèrdua. i aquí desfem el camí fins a tornar a Colldejou.

Puenting!!!!!!!!!!!!!

Salt en puenting, realitzat a Sant Sadurni d'Anoia. Una experiencia brutal!!!!!!

Musical express, Roca dels Arcs

Ens llevem a les 8h amb un fred que pelava dins la furgoneta del víctor, però amb moltes ganes d'escalar la musical express i poder fotre al David i al Miguel que no van passar del 2n llarg...quina peeenaaaa!!!no saben el que es van perdre.
Tota la setmana que ha plogut així que sortim sense tenir-les totes. veiem que la paret sembla molla e alguns trams, però tot i així pugem cap dalt amb un objeciu ben clar: prohibit recular. Iniciem l'aproximaió per un camí ben fresat fins que trobem l'inici de la via, on hi ha el nom posat i una evident fisura.1r llarg de V. comença el Víctor per una fisura que es fa molt bé fins que arribem a una tavessia que ens portarà a la primera reunió. els cantos estaven encara una mica mullats però es podia fer bé.

2n llarg de 6b/Ae començo jo, al sortir de la R tens una petita excursió fins a la primera xapa amb bon canto. sort que sóc llarg i arribo més o menys bé al canto de sortida del sostre. intento sortir del sostre i al estar els cantos una mica sobats i molls, i sabent que encara ens quedava molt per endevant, decidim treure els estreps per fer més fàcil els pas. a la sortida del sostre una placa una mica fineta de 6a que ens portarà fins a la segona reunió.

3r llarg de V el Víctor arriba una mica cansat a la reunió i això provoca que jo tiri de primer en aquest llarg un altre cop. un llarg amb molt de canto i disfrutón.

4rt llarg de V+ segueixo de primer trobo bon canto fins que arribo a un sostret un pèl sobat però que es deix fer bé.

5è llarg de V segueixo de primer pels desploms, típics de Vilanova, i sense dificultats arribem a la següent reunió.

6è llarg de IV segueixo de primer. llarg fàcil amb dos xapes, és important avanç de sortir de la reunió localitzar la primera xapa.

7è llarg sortida per la feixa que ens queda a la dreta, aquí acaba la musical express i ara només ens queda una fàcil trepada de III fins al cim.

Via molt divertida i amb unes vistes espectaculars sobretot al matí quant trobes la boira sobre el poble de Vilanova de Meià. La pena es que els cantos estiguin tan sobats. pel què fa a l'equipament, està tot amb parabolts i la reunions estan preparades per rapel·lar, a excepció de l'últim llarg on només hi ha dos xapes i es podia reforçar amb un friend petit.